Crònica de la Jornada

Ja han passat força dies des de la celebració de la Jornada UNESCO a Gavà i és hora de donar-vos les gràcies per la vostra participació i implicació. Reprendre la normalitat després d’aquests dos anys de pandèmia i tornar a teixir complicitats professionals i personals entre tot el col·lectiu és absolutament necessari per millorar la qualitat de la nostra feina. També us volem agrair el retorn de l’enquesta de satisfacció, que ha estat molt positiu, i els vostres comentaris; hem pres nota de totes les propostes de millora! 

Un matí per a la reflexió

Si definim la jornada en tres paraules, podem dir que va ser intensa, amena i profitosa. Poc després de les 9.30 h, a la sala gran de l’Espai Maragall, Maite Pinteño, coordinadora de les Biblioteques de Gavà, donava la benvinguda a tothom i cedia la paraula a la Sra. Esther Zamorano, tinenta d’Alcaldia i presidenta de l’Àmbit de Benestar, qui lloava “l’esforç i capacitat d’adaptació de les biblioteques per poder continuar donant servei durant el temps de confinament”

D’esquerra a dreta, Albert Martí, Ester Omella, Gemma Ciuró i Maite Pinteño

L’anterior trobada de Biblioteques UNESCO va ser el 2018, a Blanes. La directora de la seva biblioteca, Gemma Ciuró, va cedir el testimoni a Gavà en una intervenció molt empàtica i emotiva on assegurava que, per a ella, “va ser el seu repte professional més important”, i feia valdre “la responsabilitat de preparar una trobada professional atractiva, de qualitat i que respongui a les expectatives del públic”

Per part de la Diputació hi va intervenir Ester Omella qui assegurava que “cal promoure els valors socials de les biblioteques i teixir projectes conjunts”. També va defensar que “és crucial compartir reptes amb els governs locals per construir ciutats més amables i inclusives”.

El secretari general de la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO, Albert Martí, precisava que “en un moment de canvi radical de paradigma, com l’actual, les biblioteques són espais necessaris per ajudar a desenvolupar l’esperit crític dels individus” i feia èmfasi en la funció social, divulgativa i integradora del Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO. 

Com a cloenda dels parlaments inaugurals es va projectar el vídeo de benvinguda del secretari d’Estat per a l’Agenda 2030, el Sr. Enrique Santiago, qui va expressar que, “tot i que la cultura sembla la gran oblidada de l’agenda ODS, no és així perquè aquesta contribueix a la promoció de societats més justes i sostenibles”. Així mateix, Santiago va voler remarcar “el paper de la biblioteca com a transmissora de valors i igualadora d’oportunitats” i va finalitzar el seu missatge felicitant el nostre col·lectiu per la iniciativa de la jornada.

La taula rodona va estar integrada per Alfons Martinell, director honorífic de la Càtedra UNESCO «Polítiques culturals i Cooperació» de la UdG, Marta Llobet, responsable d’Aprenentatge i Incidència a la Comissió de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) i Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla, mentre que en va ser baixa d’última hora Carlos Gómez Chuliá, coordinador de la plataforma educativa valenciana El Aula Revuelta. El debat, moderat pel periodista de Gavà TV Josep Anton Moreno, prenia com a punt de partida la pregunta Els ODS: I la cultura, què?, i tenia per objectiu aprofundir en quin ha de ser el paper de la cultura enfront dels nous reptes globals i la consecució de l’Agenda 2030.

D’esquerra a dreta, Josep Antoni Moreno, Alfons Martinell, Marta Llobet i Gemma Carbó

Alfons Martinell, va destacar el fet que “al nostre país no hi ha una llei estatal de drets culturals i que, en conseqüència, la cultura no s’entén com un dret fonamental de les persones sinó més aviat com un servei a oferir per part de les institucions, amb una certa concepció paternalista”. Va valorar molt positivament que les biblioteques sí que es conceben com un servei cultural mínim i un espai públic de contrast, debat i autoeducació. Marta Llobet, per la seva banda, va defensar un model de desenvolupament sostenible basat en la cultura, tal com exigeix la campanya internacional ‘El futur que volem inclou la cultura. Cultura Objectiu 2030’ i va demanar a les biblioteques que, “com a organitzacions culturals que som, reivindiquem tenir veu i vot en els processos de conformació de les agendes internacionals”. Gemma Ciuró va fer notar que, “a diferència dels museus que cada vegada s’han allunyat més de la ciutadania, les biblioteques hem sabut mantenir l’esperit de servei cultural bàsic i gratuït, així com d’espai d’acollida”. Va criticar, però, “la manca d’habilitat mostrada fins al moment pel sector cultural per vendre la nostra feina, demostrar com impacta en la consecució d’una societat més justa i sostenible, i incidir políticament tot exigint més inversió en cultura”. El debat va finalitzar amb un torn de preguntes per part del públic.

Al voltant del migdia, vam desafiar l’onada de calor per traslladar-nos al jardí de la biblioteca Josep Soler Vidal i gaudir d’una pausa-cafè força refrescant, alhora que l’artista Vanessa Linares convidava a qui volgués a participar en la creació d’un gran mural de temàtica mediambiental. Després d’aquesta estona de distensió, i amb una mica de retard, començaven els tallers dinamitzats per Creàctium, que de manera lúdica i creativa ens proposava treballar diferents aspectes de la sostenibilitat: la cultural, la social, l’ambiental i econòmica, i la relació entre biblioteca i ciutat sostenible. Tant els quatre tallers com el mural van ser unes bones eines per generar curiositat entre la vuitantena d’assistents i van contribuir a la reflexió i al diàleg a través d’una experiència única. Acabada la feina al jardí, va arribar l’hora de dinar.

👉 Pots veure l’informe de Creàctium amb el resultat dels tallers aquí.

Una tarda per a compartir vivències

A les 16 h de la tarda, encara hi havia una trentena de participants amb ganes de continuar. De nou a la sala gran de l’Espai Maragall, va tenir lloc la presentació de les experiències i bones pràctiques al voltant dels ODS. En total es van compartir 11 iniciatives procedents de gran part del territori: demarcacions de Girona, Barcelona, Tarragona i Mallorca, i tant de biblioteques públiques com especialitzades i universitàries. Totes elles van destacar el paper de la biblioteca com a un instrument clau en la tasca mediadora, sensibilitzadora i transmissora de valors culturals, socials i mediambientals a la ciutadania i van mostrar propostes per contribuir a la localització dels ODS als nostres municipis.

Presentació de l’experiència ODS de la biblioteca Ramón Fernández Jurado de Castelldefels

La darrera part de la programació va tenir com a protagonista la poesia. A mitja tarda va arribar l’hora de fer balanç de tot allò après, i per ajudar-nos-hi va pujar a l’escenari el poeta i rapsode Josep Pedrals. Mitjançant el programa en línia Kahoot, va proposar-nos un test d’assoliment de coneixements força informal. El públic vam gaudir d’un xou lúdic i brillant, en què la guanyadora del qüestionari va emportar-se cap a casa un kit de supervivència per a bibliotecàries.

Seguidament, i com a cloenda formal de la Jornada, vam recrear-nos amb la poesia d’Olza, Isa García i Pabloswki, tots tres campions d’Slam Poetry, els quals van alternar la seva potent interpretació de creacions fortament reivindicatives amb intervencions molt didàctiques sobre el moviment slammer i la seva tasca formativa i d’acció social. Les paraules dels slammers van anar acompanyades d’una creació de lettering en directe, que va dotar l’espectacle d’una atmosfera molt elegant.

L’slammer Pablowsky en plena exhibició

I per acabar definitivament la jornada, i en el marc de la Jornada Europea de Patrimoni que se celebrava el mateix dia, els qui encara teniem forces vam visitar el Refugi antiaeri de la rambla de Gavà, una immersió en el passat més recent de la nostra ciutat que es va convertir en tota una experiència sensorial i emotiva.

Notícies relacionades

On dinem?

Gavà compta amb un important nombre d’establiments de restauració, de diferent tipologia i característiques i que dona resposta a les necessitats culinàries dels seus habitants

Llegir més »